El patrimoni industrial i la seva necessària museïtzació

El patrimoni industrial és una de les categories patrimonials més presents a les societats actuals a causa del seu passat recent, fins i tot quan a vegades el seu ús és encara vigent. La seva distància temporal pròxima té conseqüències diverses, de les quals una de les més preocupants és que sovint el seu valor patrimonial i històric passa desapercebut a la societat. Afortunadament, fa dècades que des de l’àmbit científic es treballa per aconseguir el seu reconeixement, protecció i difusió. En aquest sentit, la seva museïtzació ha estat una de les accions més desenvolupades al respecte.

A les Illes Balears les principals activitats manufactureres i industrials han estat estudiades tant per economistes com per historiadors. Cal destacar els estudis fets entorn de la indústria del calçat a Menorca, però també a la ciutat d’Inca (Mallorca), els teixits produïts en alguns pobles de Mallorca i d’Eivissa, la producció de vi i d’aiguardent, de bosses de plata, de perles, de brodats i de mobles. El coneixement que es té d’aquestes activitats gràcies als estudis esmentats se centra en el seu sorgiment, la seva ubicació i extensió arreu del territori balear i fora d’aquest, el seu nivell de producció i el seu desenvolupament al llarg de la història.

Allò que cal fomentar és l’aplicació d’aquests coneixements a l’àmbit de la protecció del patrimoni que ha derivat d’aquestes activitats en forma de patrimoni global (béns mobles, immobles i intangibles): edificis fabrils, maquinària, eines, instruments, documentació diversa (fotografies, informes tècnics, administratius, cartells, dissenys, etc.), materials, oficis, tècniques, productes, etc. Com ja s’ha esmentat, una de les maneres de protecció i recuperació més esteses és la museïtzació d’espais industrials així com la recuperació per a nous usos socials i col·lectius.  

En les darreres dècades s’han desenvolupat aquest tipus de propostes arreu del territori europeu, inclòs el de les Illes Balears i a Europa. Cal destacar la xarxa de museus industrials de Catalunya encapçalada pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), formada per vint-i-sis espais i museus a partir dels quals es pot conèixer la industrialització de Catalunya.

Pel que fa a les Illes Balears, destaca el Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca, en el qual s’ha produït una renovació del seu discurs museogràfic i ha rebut el Premi al millor museu Europeu 2022 – Silleto Prize i el Reconeixement de l’ICOM “The Best in Heritage” 2023. A Menorca, la col·lecció Llambies sobre la indústria del calçat a Menorca ha estat museïtzada recentment en una de les sales del Pati de la Lluna d’Alaior de l’antic convent de Sant Diego. Per una altra part, cal destacar la secció dedicada la indústria de Menorca situada en el Museu de Maó, de caràcter estatal. A Eivissa i Formentera, no hi ha espais o activitats industrials museïtzats, sinó que allò que predomina són les col·leccions i centres de caràcter etnogràfic, vinculades a algunes de les activitats manufactureres desenvolupades a aquestes illes, com la moda Adlib. Sigui com sigui, el congrés s’estima un marc idoni precisament per treure a la llum o fer valdre espais o col·leccions de caràcter industrial que avui dia no són massa coneguts ni per la societat local ni pels visitants que vénen de fora.

Per una altra part, es vol esmentar la feina feta des de l’Àrea de Patrimoni del Consell de Mallorca, la qual ha impulsat projectes molt significatius que han recuperat elements definitoris de la indústria mallorquina, com són els molins.

Totes aquestes propostes, amb una visió de passat i present, però també i de forma molt important amb visió de futur,  es consideren molt valuoses i essencials, però cal seguir el camí que han encetat amb noves aportacions científiques que garanteixen una protecció i transferència de coneixement contínua i significativa. Per aquest motiu, es considera necessari la celebració d’un congrés dedicat exclusivament a la museïtzació del patrimoni industrial, per tal de poder abocar llum i continguts i donar-li un impuls dins l’àmbit de les Illes Balears. Cal dir que els estudis i activitats de recerca entorn de la museografia i museologia balear no són nombrosos, ja que aquest sector se sol centrar més en l’organització d’activitats culturals per difondre les seves col·leccions, i no tant en estudis de caràcter tècnic i científic. En aquest sentit, es considera necessari encetar un nou camí en la museografia balear que aporti estudis científics sobre àmbit. És per això que el congrés proposat és concebut com el marc idoni per tractar de manera específica la museografia vinculada al patrimoni industrial de la mà d’experts de l’Euroregió, però també de fora per tal de poder conèixer experiències i iniciatives que puguin resultar beneficioses també per l’àmbit museístic.  

Per això, s’estima convenient advertir coneixements generats en altres territoris, com és el cas de Catalunya, una comunitat pionera en accions desenvolupades entorn del patrimoni industrial.  Per una altra part, França es considera també un país de referència, tenint en compte que els primers ecomuseus es desenvolupen en aquest país, i aquest estan estretament vinculats al patrimoni industrial. Així doncs, el congrés pretén abordar un territori ampli, concretament acostat a la zona de l’Euroregió, però sense tancar les portes a aportacions de professionals d’altres territoris no inclosos en aquesta delimitació.

És en aquest context en el qual s’emmarca el Primer Congrés de Museografia Industrial, que s’ha titulat «La museïtzació del patrimoni Industrial a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània» i que està impulsat pel Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca (Mallorca), la Universitat de les Illes Balears, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i l’Institut Ramon Muntaner.

La implicació de totes aquestes entitats s’estima un dels punts rellevants del congrés, ja que es pretén no només donar visibilitat a les propostes desenvolupades entorn del patrimoni cultural, sinó compartir experiències i coneixements que contribueixen a la millora del seu coneixement, de la gestió i difusió. Aquesta trobada es considera també un marc idoni per posar en marxa projectes conjunts que afectin els diferents territoris que seran representants en el congrés, ja sigui a través de les entitats impulsores o col·laboradores, com de ponents.